Llega la época de las Calçotadas, y muchos se preguntan de donde proviene esta tradición, pues bien, no hay ningún historiador que pueda determinar el origen concreto, pero la sabiduria popular nos señala a un pagés de Valls conocido por “Xat de Benaiges” a finales del siglo XIX.
Fue en en las primeras décadas del siglo XX cuando se empezó a popularizar entre los ciudadanos del Alt Camp. Aunque el gran impulso se lo debemos a los restauradores ya que hicieron posible que mucha gente disfrutara de esta magnífica tradición.

En el año 1979 nace la fiesta de la Calçotada Calçotada que se celebra cada último domingo del mes de Enero. En el 1995 la Generalitat de Catalunya concedió la denominació de calidad “Calçot de Valls” i en 1996 se constituyó el Consejo Regulador. El ámbito geográfico de esta denominación comprende las comarcas del Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès y el Baix Penedès.

Si lo desea pude comprar calçots comprar calçots directos del huerto, lo que implica una calidad inmejorable, realiza la comanda y en el acto los calçots son extraidos de la tierra, empaquetados y enviados a su destino, para acompanyar los calçots también le ofrecemos la posibilidad de adquirir la mítica salsa de romesco o de calçot así como aceite de Siurana, para muchos el mejor aceite de aceituna del mundo.

No se pierda la posibilidad de vivir una Calçotada con sus amigos o família, es una fiesta gastrónomica que no se pude perder.

Artículos : gratis en http://www.yugler.com

Por: Arza

San Saturnino, patrón de Pamplona con permiso de San Fermín

Si preguntásemos en general cuál es el patrón de la ciudad de Pamplona, seguramente la gran mayoría diría que San Fermín, pero en realidad en la ciudad de Pamplona existen dos patrones San Fermín y también San Saturnino, una festividad que se celebra el 29 de noviembre y que en los últimos años servía también para hacer el encendido oficial de las luces de navidad.

San Saturnino fue el primero en bautizar a los primeros cristianos de Pamplona, incluso al que más tarde se haría el más popular de todos, San Fermín. Este santo es muy popular tanto en Navarra como al otro lado de los pirineos, ya que también fue obispo de la ciudad francesa de Toulosse. La muerte de San Saturnino se produjo casualmente por un toro, y no precisamente por ser corneado sino tras haberle atado al cuello de éste y ser arrastrado. El castigo fue propiciado por los paganos, que no encontraron peor castigo para Saturnino.

La festividad de San Saturnino no tiene ni mucho menos la duración de las de San Fermín y tampoco la repercusión internacional, suele ser una fiesta más local, en la que los actos institucionales no faltan como tampoco las procesiones y misas en honor al santo.

En la procesión participan la comitiva de la corporación municipal de Pamplona, que durante todo el año organiza esta fiesta para que el 29 de noviembre salga todo a la perfección. Se organizan comparsas de gigantes y cabezudos que van acompañados de músicos y una comitiva de gala.

El itinerario de la comitiva parte desde la casa consistorial con la procesión de la imagen del patrón de la ciudad, San Saturnino, pasando por las calles Mayor, paseo del Doctor Arazuri, Calle Nueva, San Saturnino y llegando hasta la iglesia de San Cernín.

Aunque cada año puede variar un tanto el recorrido y la hora de salida, esta suele ser en las primeras horas de la mañana, entorno a las nueve o diez de la mañana para finalizar cerca del mediodía.

Una vez llevado la imagen del patrón de la ciudad hasta la iglesia, la corporación municipal regresa hasta la plaza consistorial para celebrar con la gente la comparsa de gigantes y cabezudos, que suele estar acompañados de txistularis (tamborileros) y dantzaris (bailarines) tradicionales de Navarra y el País Vasco.

Si te apetecen unas fiestas algo menos moviditas que las populares de San Fermín, la festividad de San Saturnino puede ser una gran alternativa, una más que buen opción para visitar Pamplona y sus fiestas.

La festividad de San Saturnino no tiene ni mucho menos la repercusión que la de su homónimo San Fermín, pero el 29 de noviembre la ciudad de Pamplona también celebra con mucho respecto la fiesta de su otro patrón.

Temas: Navarra  | Tags: ,

Fiesta San Nicolás de Bari y Moros y Cristianos de Alicante

La fiesta de Moros y Cristianos no es más que un homenaje a la convivencia existente entre las culturas de los moros y los cristianos que durante algún tiempo vivieron en plena batalla.

Hoy en día hay varias ciudades de distintas provincias donde se celebra esta fiesta de moros y cristianos, y una de ellas es la que se celebra en la ciudad de Alicante del 28 de noviembre al 5 de diciembre coincidiendo con la fiesta del patrón de la ciudad, San Nicolás.

Sin duda esta es una de las fiestas de la península más emblemáticas y con más tradición. La invasión de los musulmanes sobre la península y la posterior reconquista de los cristianos en el siglo XV, ha hecho que siglos más tarde se rememoraran las cruentas batallas a modo de representación teatral en las calles de las ciudades.

Es sobretodo en las ciudades del levante donde las fiestas de Moros y Cristianos tienen mayor relevancia, así en zonas como la Comunidad Valenciana, Murcia y Alicante la fiesta tiene una gran popularidad y están declaradas como interés turístico nacional.

La fiesta en sí consiste en dividir a los participantes en dos bandos: los moros y los cristianos, todos ellos portan disfraces de época para dar más realismo al espectáculo teatral callejero.

En Alicante las fiestas están unidas al homenaje al patrón de la ciudad, San Nicolás. En el programa de actos de este 2010 las fiestas durarán un total de ocho días, desde el 27 de noviembre hasta el 5 de diciembre.

En el cártel de este año el 27 de noviembre estará dedicado a la misa solemne en honor a San Nicolás que se celebrará en la concatedral de San Nicolás. El domingo también estará dedicado a la veneración de la imagen de San Nicolás en la misma catedral.

A la semana siguiente, concretamente el domingo 5 y el lunes 6 de diciembre, se realiza toda la fiesta de los moros y cristianos. Primero el domingo 5 con el recorrido y desfile de los moros y cristianos que realizarán un recorrido desde la plaza de toros hasta el ayuntamiento pasando por lugares como la calle San Vicente, la rambla de Méndez Núñez y Rafael Altamira. Aproximadamente hacía las nueve de la noche, y una vez llegados al ayuntamiento, desde el balcón del mismo se realiza el pregón de las fiestas.

Ya para el lunes siguiente se realiza una misa soledme en la concatedral de San Nicolás y una nueva procesión en honor a San Nicolás, patrón de Alicante.

Mientras que finalizando el acto, y ya en la tarde, la gran fiesta de los moros y cristianos con otro desfile de todos los participantes disfrazados con trajes de época que realizan otro recorrido por la ciudad de Valencia.

La fiesta en honor a San Nicolás es una tradicional celebración en la que también se hace participe a la gran fiesta de los moros y cristianos. En las fiestas de Valencia suelen compaginarse ambas fiestas en uno o dos fines de semana, en el que se hacen homenajes a San Nicolás de Bari y luego se realizan los desfiles de moros y cristianos en las que participan un gran número de participantes.

Temas: Alicante

1º de Noviembre: Fiesta de las castañas
El sentido de la fiesta de las Castañas hay que buscarlo en la antigua costumbre que tenían los labradores Alpujarreños de festejar la recolección de las cosechas como muestra de agradecimiento a los frutos recibidos de la naturaleza, es pues desde este punto de vista una fiesta pagana. La celebración actual data del año 1986, año en que se recupero la tradición de pasar toda la velada tostando castañas mientras se amenizaba con cantos y bailes la fiesta. En Mecina Bombarón, según los más antiguos, existen los castaños más antiguos de la Alpujarra, algunos de ellos incluso del tiempo de los Moriscos. En torno al fruto de la castaña se ha desarrollado una amplia cultura gastronómica, en la que muchos platos tienen como ingrediente principal la castaña.

http://www.alpujarradelasierra.es/content/fiestas

La Feria de Abril de 2010 comienza el martes 20 a las 00,00 horas con la “Prueba del Alumbrao” y termina el domingo 25 a las 24,00 horas con el lanzamiento de fuegos artificiales.

2010 - Del 20 al 25 de Abril

2011 - Del 3 al 8 de Mayo

2012 - Del 24 al 29 de Abril

2013 - Del 16 al 21 de Abril

2014 - Del 29 de Abril al 4 de Mayo

2015 -Del 21 al 26 de Abril

2016 - Del 12 al 17 de Abril

Dates del Carnaval
El Carnaval de Sitges començarà oficialment el Dijous Gras amb l’Arribo de Sa Majestat Carnestoltes i es clou el Dimecres de Cendra amb l’enterro de Sa Majestat Carnestoltes.

Els Personatges
Els principals personatges del Carnaval de Sitges són Sa Majestat Carnestoltes i la Reina del Carnaval. Aquests personatges seran responsabilitat de la Comissió de Carnaval.

Sa Majestat Carnestoltes
Personatge que encarna el rei del Carnaval. En tractar-se d’un monarca, el nom sol venir acompanyat del títol reial. El personatge encarna la simbolització de la festa: disbauxa, sàtira, abundor, alegria, picaresca, etc. Pot ésser representat per una/es persona/es disfressada/es i la seva organització va a càrrec d’un grup d’una entitat o d’un col•lectiu del poble.

Reina del Carnaval
Personatge que presideix amb Sa Majestat Carnestoltes els actes principals del Carnaval. Pot ésser representat per una/es persona/es disfressada/es i la seva organització va a càrrec d’un grup d’una entitat o d’un col•lectiu del poble.

L’elecció dels personatges
Els grups de les entitats participants en el Carnaval són els que principalment poden organitzar els personatges del Carnestoltes i la Reina del Carnaval. En cas de no haver-hi cap grup interessat, la Comissió atorgarà l’organització dels personatges a una entitat sitgetana o a un col·lectiu del poble.

Abans de finalitzar el mes d’abril, els grups interessats en organitzar els personatges pel proper any adreçaran un escrit a la regidoria corresponent, dirigit a la Comissió de Carnaval, on exposaran el seu projecte. La sol·licitud es presentarà al registre general de l’Ajuntament.

En aquest projecte s’haurà d’indicar de quin dels personatges es vol fer càrrec, on es desenvoluparan els diferents actes (l’Arribo o la presentació de la Reina), una descripció de l’acte, el tema sobre el que es basarà el personatge, el nombre de persones que formaran part de la colla, etc.

Durant els primers dies de maig, la Comissió de Carnaval es reunirà amb els representants dels grups interessats per ampliar i valorar la informació rebuda. El 30 de maig, com a termini màxim, la Comissió de Carnaval comunicarà als grups que han estat elegits i seran responsables d’organitzar cada personatge i els que no han estat.

L’Arribo de Sa Majestat Carnestoltes
Se celebra el Dijous Gras a la tarda, i el lloc i l’hora es consensuarà entre la Comissió i el grup organitzador del personatge.

El grup encarregat de representar el personatge de Sa Majestat Carnestoltes prepara la cerimònia de l’Arribo, que busca l’espectacularitat. Prèviament, aquella mateixa tarda, s’acostuma a repartir el Ban, el qual consisteix en un edicte format per un seguit d’articles burlescos del Carnaval que dicta Sa Majestat Carnestoltes en prendre poder de la vila. Aquest Ban se sol publicar en forma de cartell i es distribueix per tot el poble.

Una vegada finalitzat l’Arribo, el Carnestoltes és acompanyat per una comitiva fins a l’Ajuntament, on dirigint-se als congregats ofereix el Predicot. En el seu seguici poden figurar els ministres del seu govern, els quals ostenten les diverses carteres ministerials que engloben la disbauxa i transgressió pròpies del Carnaval.

El Predicot
Després de l’Arribo, Sa Majestat Carnestoltes serà rebut per la Corporació municipal i farà el seu predicot discurs que oferirà a tots els sitgetans i sitgetanes des del balcó de l’Ajuntament.

El Predicot és una prèdica que fa en Carnestoltes en forma de mal sermó, dirigint-se a la gernació congregada a la plaça de l’Ajuntament. Es caracteritza per les al·lusions a la vida política i social de Sitges del moment, en forma de sàtira, sempre respectant l’honorabilitat de les persones.

El Predicot respon a la necessitat humana de criticar i passar factura a la mateixa vida de la població, amb un to desenfadat i marcadament irònic.

La presentació de la Reina del Carnaval
Se celebra una vegada realitzat l’Arribo de Sa Majestat Carnestoltes, i el lloc i l’hora es consensuarà entre la Comissió i el grup organitzador del personatge.

Visites institucionals
El divendres, Sa Majestat Carnestoltes i la Reina del Carnaval visitaran les escoles i els instituts d’ensenyament de la Vila. El dissabte visitaran el Mercat Municipal, les residències de gent gran i els Casals d’Avis.

Les visites de divendres i de dissabte es pactaran cada any entre la Comissió de Carnaval i els grups encarregats dels personatges, i són modificables segons les necessitats de cada moment.

Festa infantil
La Comissió de Carnaval s’encarregarà d’organitzar una festa infantil el dissabte per la tarda per a què tots els nens i nenes de Sitges puguin gaudir amb els personatges del Carnaval.

Les Rues
Són desfilades de carrosses i de colles de disfresses de les diverses societats vinculades al Carnaval pels carrers principals de la vila. Les rues se celebren el diumenge de Carnaval (la rua infantil i la de la Disbauxa), i el dimarts de Carnaval (la infantil i la de l’Extermini). La rua l’obre Sa Majestat Carnestoltes i la tanca la Reina del Carnaval. Els horaris de les diferents rues es pactaran cada any entre la Comissió, les entitats i l’Ajuntament.

L’ordre de desfilada de les carrosses de les entitats serà pactat cada any entre els representants del Casino Prado Suburense, la Societat Recreativa El Retiro i la Comissió, però queda com a norma que l’entitat que diumenge va davant, dimarts passarà a anar l’ultima, alternança que s’aplicarà l’any següent. En casos excepcionals, la Comissió podrà modificar l’ordre de la desfilada.

El recorregut de les Rues
Les rues de la Disbauxa i de l’Extermini disposaran del recorregut que estableixi, en cada cas, la Comissió.

Sortida i tornada al Carrossòdrom
Les sortides i tornades de les diferents carrosses des del Carrossòdrom de Les Pruelles es farà sempre d’acord amb les indicacions de la Comissió de Carnaval i de la Policia municipal, i amb els horaris que s’indiquin cada any.

L’enterro de Sa Majestat Carnestoltes
El Dimecres de Cendra per la tarda hi haurà una comitiva que durà el cos difunt de Sa Majestat Carnestoltes a enterrar al lloc on prèviament s’hagi consensuat amb la Comissió de Carnaval.

Aquesta cerimònia grotesca sol acabar amb la lectura del testament del monarca i tradicionalment el Carnestoltes és cremat en una foguera. Anteriorment a la sortida de la comitiva, s’instal·la la Capella ardent de Sa Majestat que consisteix en una exposició grotesca del cos difunt d’en Carnestoltes i es reparteix l’esquela amb motiu de la seva mort.

El testament d’en Carnestoltes consisteix en la disposició de les últimes voluntats que deixa en forma de discurs humorístic. Aquest testament, a part de regular les deixes que fa, pot tornar a revisar la vida del poble i passar revista al Carnaval acabat de finir. Aquest acte s’encarregarà d’organitzar-lo el mateix grup que hagi estat designat pel personatge del Carnestoltes.

Les carrosses i les colles
El nombre màxim de carrosses que poden sortir a les Rues de la Disbauxa i de l’Extermini del Carnaval són 50, distribuïdes de la següent manera:

Casino Prado Suburense: 15 carrosses
Societat Recreativa el Retiro: 25 carrosses
Grup Independents: 7 carrosses
Cases Noves: 1 carrossa
Poble Sec: 1 carrossa
Club Natació: 1 carrossa

En el cas que els personatges del Carnestoltes i/o de la Reina del Carnaval siguin d’una colla integrada a les Entitats participants, el nombre de carrosses d’aquesta entitat no podrà sobrepassar el màxim indicat. En el cas que els personatges del Carnestoltes i/o de la Reina del Carnaval no pertanyin a cap Entitat, el nombre màxim de carrosses serà 52.

A les Rues infantils el nombre màxim de carrosses, incloses les dels dos personatges, són 26, distribuïdes de la següent manera:

Casino Prado Suburense: 12 carrosses
Societat Recreativa el Retiro: 12 carrosses
Grup Independents: 2 carrosses

http://www.sitges.cat/carnaval/

Temas: Barcelona, Carnaval  | Tags:

CARNAVAL 2010 PUERTO DE LA CRUZ
Lema: “TIERRA DE VOLCANES”

Continuar leyendo…

08.02.2002 Frontera: A las 21:00 h. Gala de la Reina del Carnaval Infantil 2002 en la Sociedad Cooperativa del Campo de Frontera con las actuaciones de: Humorista “José”, Comparsa de Frontera, Tambor sin Frontera, Pareja de Baile de Frontera y a continuación Baile con el Morocho.
09.02.2002 Frontera: A las 17:30 h. Coso de Carnaval con disfraces y mucha diversión, a partir de las 12:00 h de la noche, Baile de disfraces en el Cine de Frontera con la actuación del Morocho. ¡(Premio al mejor disfraz individual y de grupo)!.
10.02.2002 Frontera: Salida de los Carneros a las 17: h.
11.02.2002 Frontera: A las 17:00 h. Fiesta infantil en el Cine de Frontera Comparsa de Frontera, actuación de los niños, Baile y muchas sorpresas mas.!!
12.02.2002 Frontera: Salida de los Carneros a las 17: h.
12.02.2002 Frontera: Entierro de la Sardina. Salida a las 18:30 del Ayuntamiento de la Frontera. Quema y Sardinada al lado de la Plaza nueva.
15.02.2002 Frontera: A partir de las 12:00 de la noche Baile de Pijamas en el Cine de Frontera, ¡Premio al más original!.
16.02.2002 Frontera: Noche Drag Quing en el Cine de Frontera, Concurso de Drag Quing ¡Premio al más original! y a continuación actuación del Drag Quing ganador del año 2.001 de las Palmas de Gran Canaria que lanza fuego.
19.02.2002 El Pinar: Presentación de las Murga Los Piñeros en La Plaza el Mentidero
20.02.2002 El Pinar: A las 18:30 en el Centro Cultural de El Pinar. Gala de la Reina del Carnaval Infantil y Juvenil en donde actuarán : La Murga Los Piñeros La Murga Tal Cual de Valverde Nos acompañan las Reinas del Carnaval de Valverde y Frontera. Y otras actuaciones.
21.02.2002 El Pinar: A las 18:00 h. en el Centro Cultural de El Pinar Festival Infantil Carnaval 2002 con la actuación de Los niños, Piñata de Carnaval, globos y muchas sorpresas para los pequeños.
22.02.2002 Frontera: Fiesta Tropical Mangaroca en el Cine de Frontera
22.02.2002 El Pinar: A partir de las 17:00 COSO del Carnaval y Fiesta Infantil en la Restinga con pasacalles con disfraces, Piñata de Carnaval para los niños y a continuación Baile de disfraces y Orquesta
23.02.2002 Frontera: Baile de Piñata en el Cine de Frontera ¡Con Premios, no te lo Pierdas!
23.02.2002 El Pinar: COSO del Carnaval en El Pinar Salida a las 16:30 h. del Gurugu por los lugares de costumbre con las Carrozas de las reinas y acompañantes, disfraces y mucha diversión. Y a continuación Baile de disfraces y Orquesta.
24.02.2002 El Pinar: Entierro de la Sardina Salida del Gurugu por los lugares de costumbre finalizando en la plaza del Mercado, quema de la Sardina y a continuación Sardinada para todos y todas las viudas que acompañen en luto a la Sardina.

PROGRAMACIÓN CARNAVAL DE ARRECIFE 2010

Continuar leyendo…

Temas: Carnaval, Palmas (Las)  | Tags:

Calendario del Carnaval 2010

Continuar leyendo…

El programa de Carnaval 2010 inclou les tradicionals Marató de l’Ou, la Tupinada Popular, el Ball de Vermut o l’esbojarrada Cursa de Llits.



Continuar leyendo…

Temas: Carnaval, Lérida  | Tags:
Orígens.Els orígens del Carnaval de Tarragona es troben en les festes Saturnals, Lupercals i Matronals que celebraven els romans. Des de la seva colonització mantenim elements com la presència del Rei i la inversió de papers socials i sexuals, característiques estructurals que es reprendran posteriorment durant l’edat mitjana. Continuar leyendo…

Temas: Carnaval, Tarragona  | Tags:

CARNAVAL DE SALT

• dissabte, 20 / febrer / 2010
22:00h. | La Mirona - Sala 2
• On: La Mirona - Sala 2
C/Amnistia Internacional s/n 17190 Salt (Girona).
• Organitza: La Mirona
• Preu: Per confirmar
I després del concert la festa continua a LA BOMBOLLA (00:30h - entrada gratuïta)

Temas: Carnaval, Gerona  | Tags:

Acte:Carnaval 2010: La Gran Rua de la Ciutat
Data:13 de Febrer
Horari:

Dies Hores
dissabte a les 20:00 h


Entrada:Lliure
Lloc:Avinguda del Paral·lel (entre els Jardins de les Tres Xemeneies i el c. Tamarit)
Districte:Ciutat Vella

Observacions:
Aquest any l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat la presència d´entitats representants dels diferents barris de Barcelona a la Rua de la ciutat. Amb aquesta iniciativa es vol millorar qualitativament i quantitativament la rua del Carnaval de Barcelona donant representativitat a les entitats dels barris de la ciutat i aprofitant aquest esdeveniment festiu com una eina de treball conjunt entre les diferents entitats que treballen a un mateix territori. Es pretén que d´aquesta forma es millori el coneixement mutu de les diferents entitats i s´iniciïn experiències de treball comú. Aquest 2010 seran 34 les carrosses i comparses que desfilaran representant 34 barris de Barcelona.

La rua d’aquest any recorrerà més d’un quilòmetre al llarg de l’Avinguda del Paral·lel, des dels Jardins de les Tres Xemeneies fins al carrer de Tamarit. Aquest any el jurat s’ubicarà a l’alçada del carrer Teodor Bonaplata.

http://www.bcn.cat/carnaval/2010/index.htm

Informacio dels carnavlas per districtes: http://www.bcn.cat/carnaval/2010/districtes.htm

Temas: Barcelona, Carnaval  | Tags: